CRUZ, CAMINO HACIA LA FELICIDAD

Cruz gloriosa, escándalo, pero signo de amor supremo, pues no era necesaria. Cristo quiso dar su vida por nosotros, fuese de la manera que fuese. Y sufrió, y cargó en la cruz el peso de todos nuestros pecados: las injusticias del mundo, la opresión... ¿Hay signo de amor más grande que dar la vida por los demás?

Hoy en día, la gente vivimos inmersa en nuestro propio egoismo, en nuestras propias satisfacciones, aunque solo sean pasajeras, y dudo que fuesemos capaces de dar nuestra propia vida por las demás personas, al mismo nivel, que Jesús la dio por nosotros.

Sólo dándonos un poco más a los demás y dejando de pensar sólo en nosotros mismos, podremos llegar a conseguir nuestra verdadera felicidad

La vida són 4 dies

És cert, la vida són 4 dies com diu el refraner popular, i s'ha de viure amb intensitat, però sense agobis.

El rellotge, un gran invent, però creador de problemes per a molts, que viuen pendents de cada minut, que no els basta en les 24 hores que té el dia, i que les exprimeixen al màxim.

La felicitat no depen de la quantitat de coses que fem cada dia, això és una falàcia, doncs no es pot arribar a tot, hem d'aprendre a donar prioritat a les coses importants. La felicitat personal s'aconsegueix valorant el dia a dia, les petites coses de la vida, que Déu ens regala. S'aconsegueix valorant cada moment que passem amb les persones que són importants a les nostres vides. És important que contagiem als altres la il·lusió per viure, que transmitim la felicitat que suposa despertar cada dia. Visquem pels demés, sense esperar res a canvi.

Oblidem el que diran, no siguem catastrofistes, ni comencem a sofrir per un problema que encara no sabem ni que existeix i no tinguem por.

Açò és disfrutar dels 4 dies que dura la vida. Viure amb intensitat no és aprofitar-nos del del costat per a aconseguir el nostre propi benefici, ni és utilitzar a l'altre per tal de passar-nos-ho bé.

Les persones egoistes no són feliços, és una felicitat maquillada, momentànea, i l'únic que donen és llàstima, estan cegats i no saben vore més enllà de YO, YO, y después YO.

Verge de Núria - 8 Setembre

Prompte cel·lebraré el meu sant, i m'agradaria compartir en vosaltres la història de la Verge de Núria, que segur que molts no coneixereu.

El santuari de la Verge de Núria, es troba a la Vall de Núria (Girona), a 2.000 metres d'altura del nivell de la mar i accesible amb un trenet de cremallera.

La llegenda diu que cap l'any 700, San Gil, sant d'origen atenentse residí al vall, i va tallar una imatge de la Verge que amagà en una cova al vore's obligat a fugir del vall quan els romans iniciaren una persecució contra els cristians. Junt a la Verge deixà amagada l'olla que utilitzava per a fer el dinar, la creu que tenia per a les seues oracions i la campana amb laque cridava als pastors per a que vingueren a dinar.

A 1072 un peregri de Dalmacia, per revelació divina anà a la vall a buscar la imatge. Va construir una capella i cap al 1079 trobà la imatge, junt a la creu, la campana i l'olla i ho porta a la capella.

Fins als nostres dies ha arribat una curiosa tradició: les dones que volen tenir fills coloquen el seu cap bai de l'olla de San Gil i fan tocar la campana. Cada repic representa un fill que s'espera que la Verge beneisca. Els pastors consideraen a la Verge, patrona de la fertilitat. Des de 1983 és també patrona dels esquiadors catalans.

Camí de Santiago, metàfora de la nostra vida

El camí de Santiago resulta una metàfora de la nostra pròpia vida, i com el "caminem" té molt a veure amb com "caminem a la nostra vida".
Hi han persones que no saben ni perquè el fan, persones indecises en la vida, poc arriescades i que es deixen seguir per la resta. Hi han altres que caminen i el que més els importa és arribar els primers, persones que la seua vida està plena d'ambicionisme. Altres caminen per una superació personal, per posar-se a proba i saber fins quin punt poden soportar les dificultats del camí, dels entrebancs de la seua pròpia vida. Altres caminen per un altre o per una promesa al nostre Senyor.

Gràcies per l'amistad

Déu, tan sabi com sempre, va crear l'amistad, i digué: "l'amistad és com una caixeta de cristall transparent, menudeta on allí guardes dins tots els teus pensaments, idees, estima i amor"

L'amistad, cristall en el que et reflecteixes. Un amic és quelcom cosa que sempre portes, que arreplegues pel Camí, i aguardes a la teua caixeta de cristall per a cuidar-ho amb estima i cura.
A través de la cursa de la vida, i amb intensitats i transcendència distintes, les persones anem trobant persones amb les que tenim coses en comú i en les que creem un vincle de confiança, estima, química...

Companys tenim molts en la vida: companys de treball, de classe... però amics de veritat, d'eixos que duren per a tota la vida, no hi han tants.

L'amistad no ha de ser interessada, sinó empàtica. Els amics m'ha aportat molt a la meua vida, amics no interessats, al costat dels que he aprés, a voler-me més, a escoltar, a estimar, comprende i respectar a l'altre... És per això, que aquest article és per a donar-los les gràcies.

Gràcies a alguns amics, que a pesar de no vore'ns molt, sé que els tinc per al que necessite, igual que em tenen ells a mi: Olivia, Marieta, Marcos, Zuriñe, Pere...

Gràcies a aquells dels que he sigut monitora i als que estime moltíssim: Toni, Paco, Dani, el grup d'Escola...

I en especial, gràcies als meus amics, que dia a dia em demostren la seua estima i em fan confirmar que la vida val la pena, i que s'ha de viure de manera apasionada: Inma, Antonio, Carlos, Sandra, Jorge, Julia, Sira, ...

A tots vos dic, que vos guarde en la meua caixeta de cristall particular, i que contínuament done les gràcies a Déu, per haver-me donat l'oportunitat de que formeu part protagonista de la meua vida.

Ens vegem després del camí

Adéu 25!

El dissabte dic adéu al quart de segle.

Els anys no passes i ja , sinó que a poc a poc van deixant petjades a la nostra personalitat i al camí de la nostra vida. Molta gent, té pànic a complir anys o tenen vergonya de dir l'edat que tenen...

Cada any nou que arriba al nostre conter particular, ve replet d'experiències devida, sigam infants, adolescents, joves o vells. Experiències que ens fan créixer, a cadascun en la seua mesura, i que ens fan millorar cada dia.

Un xiquet ens dona vitalitat, ganes de viure, un vell és model de vida en plenitut, i exemple per als jovens, que comencem la nostra andadura per la vida. Tots som importants, tinguem l'edat que tinguem.

Que complir anys siga alegria, alegria de saber que és un any nou ple de propòsits, il·lusions, i que ve carregat d'experiències: noves persones, nous sentiments... Valorem els anys un poc més.

Així, doncs, ja m'acoste a la treintena i sabeu què? No tinc gens de por de viure.

A-15

Després de trobar-te, aquell dia,

que com qualsevol altre,t’escoltava,

vaig mirar-te, i de sobte el meu cor va batre.

Era com un huracà,

i jo l’alta torre que desafiava el seu poder.

Era admiració, o et començava a voler?

vaig pensar fins quedar-me quieta.

Des d’aquell dia no vaig parar,

un somni, una esperanza, una il·lusió,

mantenien en peu la meua ambició:

que tu et puguessis enamorar.

El meu cor plorava, i plorava

ple d’amargura, i amb un dolor,

que produit per l’amor,

et buscava i no et trobava.

® 2001

Posa un "amant" a la teua vida

Moltes vegades les persones tenim moments de tristesa o estem decaiguts per quelcom motiu que no sabem explicar... I el que ens fa falta realment és tenir un "amant". Si, si, no estic parlant en broma, és una cosa d'allò més seria.

I és que, un amant és allò que ens apasiona, que ocupa el nostre pensament abans de dormir-nos, i és també qui, a vegades, no ens deixa dormir. Allò que ens deixa saber que la nostra vida té sentit.

En ocasions al nostre amant el trobem en el treball, quan és vocacional, en la necessitat de transcendir espiritualment, en l'amistat, en un hobby... En definitiva és alguna cosa que ens posa de "il·lusió" amb la vida i ens allunya del trist destí de durar. Durar es tindre por a viure, és retrasar la posibilitat de viure avui, pensant que ja ho farem demà.

Disfruteu del vostre tros de vida que Déu vos a regalat, el demà no el tenim assegurat a ningú, siguem jovens o vells. Mantin als que estimes a prop teu perquè tal vegada avui siga l'última vegada que els veges, dis-li a l'oit als teus que els estimes, que els necessites, trata'ls bé i no estalvies paraules dient-los que"ho sent", "perdona'm", "gracies" ...
Demostra als teus el que t'importen.

I tu, tens un "amant"a la teua vida?

Poseu-ne un, que segurament sereu més feliços.

El carnet pràctic JA NO es farà a Gandia

Gandia, ciutat de 70.000 habitants, cap de comarca, ciutat Ducal.... com pot ser que s'haja quedat sense els exàmens de conduir? Avui llegia una notícia en el Micro que a partir de l'1 de setembre els examens pràctics tindran lloc en Alzira, la capital de la Ribera; i m'ha quedat petrificada. L'ajuntament de Gandia no cedia els terrenys necessaris a tràfic i la gent que vullga traure's el carnet a partir de JA haurà de fer l'examen a Alzira. Suposant açò, pèrdues de diners per a les autoescoles i cabreig monumental dels joves que estan traguent-se el carnet o que van a traure-se'l.

Alzira està a quasi un hora de Gandia, degut a què la carretera és roïna... i si la gent de Gandia ens hem d'examinar allí, tindrem que fer alguna pràctica in situ, no? No pensen en què la gent treballa i/o estudia, i no pot fer les pràctiques quan vullga, ni pot perdre tant de temps anant fins Alzira i després fent la típica pràctica de 45 minuts allí.

Borja ens ha enviat en el seu comentari una notícia de dies posteriors a la que jo comentava sobre aquest tema, podeu llegir allí que l'Ajuntament a fet n recurs per a què no passe el que comentava abans, menys mal...

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080802/safor/gandia-exige-trafico-sede-20080802.html

Preparant-me per al camí de Santiago

Em queda una semaneta i poc més per iniciar el camí de Santiago, una proposta diocesana per a joves que porta com a lema "Tu el camí, la veritat i la vida" i que ha arrastrat a un grupet de 30-40 joves de diverses parròquies de la nostra diòcesi.

En aquests dies tindré l'oportunitat de fer una pausa a la meua rutina diària, i centrar-me en la meua persona. Serà el moment de reflexionar sobre els proposits per a l'any vinguet i agafar forces per als entrebancs que poden anar sorgint a la meua vida, durant aquest curs.

El dilluns 11 eixirem camí a Villalba on començarem la ruta del camí de Santiago del Nord. Les etapes són les següents:

• 12 Agosto: Villalba-Baamonde.


• 13 de agosto: Baamonde-Miraz.


• 14 de agosto: Miraz-Sobrado dos monxes.


• 15 de agosto: Sobrado dos monxes-Arzúa


• 16 de agosto: Arzúa-Pedrouzo.


• 17 de agosto: Pedrouzo-Monte do Gozo.


• 18 de agosto: Monte do Gozo. Traslado hacia la Catedral para la celebración de la Misa del Peregrino

A la tornada, contaré quina ha sigut la meua experiència, i vos deixaré les fotografies del recorregut.

Mare sols tenim una

Mare que m'has donat la vida, que has estat al meu costat vorem créixer, que has passat nits en vetla per mi, que has sofrit quan jo estava mal... I ara, jo ja major, encara pateixes, i sents que els teus xiquets hem creiscut, que som persones adultes i que ara les coses són distintes. Mami no et preocupes ara més conscients que mai sabem que TU ets el pilar bàsic de la nostra vida, que sense TU aquesta família no seria el què és. Som el que som gràcies a TU, a la teua dedicació absoluta als teus fills, perquè ningú més que tu te'ls ha criat.

Gràcies a tu he aprés a tenir Fe, a creure en Déu i a anar a l'esglèsia. M'has contagiat la il·lusió per educar, perquè per a mí has sigut la millor mestra que he conegut, una mestra de la vida.

Una iaia jove, que s'ha desvisgut per les seues netes, com si de criar a uns nous fills es tractara. Les teues nines, com dius tú, encara que a voltes facen patir, et volen molt i dia a dia t'ho demostren. I el teu Andrés, perdudament enamorat de tú, compartint problemes i preocupacions, i lluitant per fer de la nostra família una família humild, "guerrera" i on la base siga l'amor fratern.

Mare que m'has fet ser el que sóc, en aquestes linies t'expresse el que moltes vegades no t'he sabut dir en paraules: T'ESTIME.

GRÀCIES mare i recuperat prompte que et necessitem al teu costat marmolant-nos i cuidant-nos, perquè sols tú ho saps fer tan bé.

I al meu pare, que no es fique celós, moltissímes gràcies per dedicar una vida de dur treball per a què avui nosaltres sigum "algo" en la vida. No et molestes quan et dic que ets un pesat, saps que és des de l'estima que et tinc; a més a més, si no ho feres t'ho demanaria perquè és necessari.

Campament inolvidable...

Fa uns dies tornàrem del campament d'estiu, que aquest any el Juniors M.D. de la Colegiata ha realitzat, en Utiel. Han sigut 10 dies plens de bons moments que no olvidaré fàcilment.

Indiana Jones i la màquina del temps era el tema elegit per a ambientar el campament, i la búsqueda de l'objecte més important de la història, el nostre objectiu. Mitjançant jocs i vetllades, i amb l'ajuda de Chema Pamundi, els xiquets anaven viatjant a través del temps en diferents èpoques històriques: la Grècia clàssica, la Xina Imperial, Egipte... i conseguint objectes importants: els 10 manaments, l'antorxa olímpica...

Del campament, destacar el comportament dels xiquets que ha sigut espectacular, han sabut involucrar-se, i el més important fer grup, ajudar-se uns als altres.
Gràcies als cuiners perquè s'han involucrat com un juniors més, i han participat de la dinàmica del nostre campament; ens feia falta gent així, i gràcies sobretot pel servei callat que heu prestat.

Menció especial al Grup d'Escola de monitors: després de 3 anys junts, de moltes xarrades i de moltes reflexions, heu comprés el que volia ensenyar-vos: estar al servei dels demés, fer de l'estil de vida de Jesús un estil de vida propi i ser exemple per als demés. Ara, que ja ho sabeu portar a la pràctica, espere que quan comenceu a "treballar" com a monitors juniors, no se vos oblide, que no vos guanye el propi egoisme, ni la influència de la resta de persones, sigueu vosaltres mateixa, esteu per i per als xiquets.
En aquest moment em sent plena perquè de totes eixes llavors que he anat llançant sobre els meus xiquets, moltes han caigut en terra fèrtil i han crescut fermament en el seu interior. Fets com aquest em demostren que en açò de l'evangelització s'ha de tenir molta paciència, i que a la llarga, val la pena vore els resultats.

Juan, Jorge, José, Cris, Nacho, Pepe, Joan, Macarena i Cano gràcies per tot. Ha sigut un plaer formar part de la vostra vida, sobretot en un moment en el què esteu creixent, gràcies pel vostre recolzament quan ho he passat malament, gràcies per aguantar-me i voler-me. No oblideu que encara que ara comença un nou camí al juniors, sempre estaré ahí per a aconsellar-vos i renegar-vos si fa falta, perquè sabeu que ho faig perquè vos estime i vul el millor per a vosaltres. I com sabeu seguim sent grup i formant-nos.

Ojala tots els que es dediquen a açò del temps lliure quelcom dia puguéssin sentir-se tan plens com jo ara.

TOMÁS I RAMÓN

Si és que aquests xics són molt bons, jaja.

JOC: FRASES DE CINE

Vos propose un joc, colocaré una frase que correspon a una pel·lícula, i vosaltres deureu buscar de quina pe´l·lícula es tracta. Participeu, i ens riurem. Qui encerte posa la següent frase.

DE moment anem:

CARLOS 1
ANTONIO 2
NÚRIA 1

Ara em toca a mi, que després de molt de buscar he donat en la pel·lícula, la meua frase és: "La vida es un reloj enorme"

Pensava que no serieu capaços d'encertar-la, però la vostra valia és elevada. Antonio, és el teu torn, toca pensar una frase. Deixa-la en un comentari i la posaré ací.

La frase és:

-no le atribullan sentimientos señores ,robby no es mas que una herramienta enormemente fuerte eso si,podria derruir esta casa hasta sus cimientos
-Pero en malas manos no podria convertise en arma mortifera
-No doctor,ni aunque yo fuese un cientifico loco de peliculas terrorificas porque esta construido para ser un factor ajeno al mal

Qui la sap?

TERTULIES EDUCATIVES

Aquest jutge dona una lliçó magistral sobre EDUCACIÓ.

VAJA POLÍTICS MÉS ENTERATS

Rosa Díez denuncia que Canal 9 discrimina el castellà. La diputada d'Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) ha intervingut en la sessió de control a l'executiu de Zapatero. Rosa Díez s'ha estrenat en el Congrés amb una pregunta que ha respost la titular d'Administracions Públiques, la ministra Elena Salgado. Segons la líder d'UPiD, el castellà està marginat en les comunitats autònomes en les quals hi ha una altra llengua oficial. Així, ha esmentat el País Basc, Catalunya, les Balears i la Comunitat Valenciana, territoris on hi hauria discriminació lingüística envers els parlants de castellà. En la resposta, Salgado ha explicat que l'executiu socialista treballa per la igualtat i, en cas que existisquen els casos que denunciava la líder d'UPiD, la ministra s'ha compromés a resoldre'ls.
Rosa Díez ha denunciat que al País Basc es valora el coneixement de la llengua basca abans que altres matèries quan es tracta de contractar professionals de la medicina. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, Díez ha denunciat que en la Ràdio Televisió Valenciana no s'emet cap hora en castellà, fet que demostra el coneixement que té la diputada d'UPiD de la realitat de casa nostra.

CONVOCATORIA HUELGA GENERAL

BASTA YA!!!!!!!!!!!!!!!! ESTOS POLITICOS NOS LLEVAN A LA RUINA, OS IMAGINAIS CUANTAS FAMILIAS DESTROZADAS POR LAS SUBIDAS DE LAS HIPOTECAS??

CUANTA GENTE NO LLEGA A FIN DE MES POR LA SUBIDA DE ALIMENTOS BASICOS!!!!

Y AHORA QUIEREN SUBIR LA LUZ UN 20% PERO QUE ES ESTO???

DEJEMOS YA DE QUEJARNOS Y ACTUEMOS YA DE UNA VEZ!!!!, POR TODO LO QUE HICIERON NUESTROS PADRES, NUESTROS ABUELOS...........

PAREMOS ESTO DE UNA VEZ POR TODAS, SI SUBE TODO COMO ESTÁ SUBIENDO QUE SE EQUIPAREN LOS SUELDOS A LAS SUBIDAS, QUE BAJEN LOS IMPUESTOS...........QUE ME DECIS DE LA GASOLINA????

POR ESTO Y TODO LO QUE SE NOS VIENE PAREMOS EL PAIS, QUE SEA LA PRIMERA VEZ QUE SE CONVOCA UNA HUELGA GENERAL POR INTERNET, QUE ESTE CORREO LLEGUE A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN,POR TODO LO QUE NOS ESTAN HACIENDO.
HUELGA GENERAL!!!!!!!!!!
MARTES 15 DE JULIO DEL 2.008.

ESTA FECHA DEBE PASAR A LA HISTORIA, PAREMOS EL PAIS, QUE DEJEN DE SANGRARNOS SOLO QUEREMOS VIVIR DIGNAMENTE, TENER UN PISO, TENER UNA FAMILIA Y PODER LLEGAR A FIN DE MES.
MANDA ESTE CORREO A TODOS TUS CONTACTOS Y UNETE PARA REALIZAR LA PRIMERA HUELGA GENERAL NO LO OLVIDES 15 DE JULIO DEL 2008, O LO PARAMOS O LOS POLITICOS NOS ARRUINAN!!!!!!!!!!

ESKOBATOR