viernes, agosto 29, 2008

La vida són 4 dies

És cert, la vida són 4 dies com diu el refraner popular, i s'ha de viure amb intensitat, però sense agobis.
El rellotge, un gran invent, però creador de problemes per a molts, que viuen pendents de cada minut, que no els basta en les 24 hores que té el dia, i que les exprimeixen al màxim.
La felicitat no depen de la quantitat de coses que fem cada dia, això és una falàcia, doncs no es pot arribar a tot, hem d'aprendre a donar prioritat a les coses importants. La felicitat personal s'aconsegueix valorant el dia a dia, les petites coses de la vida, que Déu ens regala. S'aconsegueix valorant cada moment que passem amb les persones que són importants a les nostres vides. És important que contagiem als altres la il·lusió per viure, que transmitim la felicitat que suposa despertar cada dia. Visquem pels demés, sense esperar res a canvi.
Oblidem el que diran, no siguem catastrofistes, ni comencem a sofrir per un problema que encara no sabem ni que existeix i no tinguem por.
Açò és disfrutar dels 4 dies que dura la vida. Viure amb intensitat no és aprofitar-nos del del costat per a aconseguir el nostre propi benefici, ni és utilitzar a l'altre per tal de passar-nos-ho bé.
Les persones egoistes no són feliços, és una felicitat maquillada, momentànea, i l'únic que donen és llàstima, estan cegats i no saben vore més enllà de YO, YO, y después YO.

5 comentarios:

KRISTINA-4C dijo...

Núria, espero que estes bien tenemos que hablar por messenger vale?

venga besitos cuidate(L)


escola te quiere recuerdalo

Argentino del camino = ) dijo...

No se si lo leeras,pero si lo leees que sepas que dos hermanos exan de menos a esos scouts peregrinos que han logrado ganarse un hueco en nuestro corazon.Espero veros pronto.


Lo del camino muy bonito = )


Un besazo del argentino del camino.

Núria dijo...

Hola Aturo!!! Guapetón, me alegra verte por aquí. YO también tengo muchas ganas de veros, y espero hacerlo pronto. Cuidate y da recuerdos a Nacho y al resto.

Yajaire de DIOS dijo...

hola nuria no se como lelgue aqui espero que podais vivitar mi blog, quiesiera compartin con vosotros un poquito de mi vocación, estapagina es vocacional, espero qie les guste yo soy de valencia.

Johan dijo...

Nuriaaa

me ha gustado muxo esta entrada, sobretodo cuando dices k la felicidad esta en las cosas mas pekeñas xk es verdad y la gente no lo ve, cree k es mas feliz cuando tiene tiene alomejor, todo lo k desea, xro despues, a la hora de la verdad, una palabra amable de un buen amigo, una sonrisa de una persona querida, todo eso es lo k hace k la vida valga la pena


un beso

Maria Vázquez

Esperemos que algún día se te reconozca como mereces.

Suerte niña!! Dios te ama!!