Gràcies per l'amistad

Déu, tan sabi com sempre, va crear l'amistad, i digué: "l'amistad és com una caixeta de cristall transparent, menudeta on allí guardes dins tots els teus pensaments, idees, estima i amor"

L'amistad, cristall en el que et reflecteixes. Un amic és quelcom cosa que sempre portes, que arreplegues pel Camí, i aguardes a la teua caixeta de cristall per a cuidar-ho amb estima i cura.
A través de la cursa de la vida, i amb intensitats i transcendència distintes, les persones anem trobant persones amb les que tenim coses en comú i en les que creem un vincle de confiança, estima, química...

Companys tenim molts en la vida: companys de treball, de classe... però amics de veritat, d'eixos que duren per a tota la vida, no hi han tants.

L'amistad no ha de ser interessada, sinó empàtica. Els amics m'ha aportat molt a la meua vida, amics no interessats, al costat dels que he aprés, a voler-me més, a escoltar, a estimar, comprende i respectar a l'altre... És per això, que aquest article és per a donar-los les gràcies.

Gràcies a alguns amics, que a pesar de no vore'ns molt, sé que els tinc per al que necessite, igual que em tenen ells a mi: Olivia, Marieta, Marcos, Zuriñe, Pere...

Gràcies a aquells dels que he sigut monitora i als que estime moltíssim: Toni, Paco, Dani, el grup d'Escola...

I en especial, gràcies als meus amics, que dia a dia em demostren la seua estima i em fan confirmar que la vida val la pena, i que s'ha de viure de manera apasionada: Inma, Antonio, Carlos, Sandra, Jorge, Julia, Sira, ...

A tots vos dic, que vos guarde en la meua caixeta de cristall particular, i que contínuament done les gràcies a Déu, per haver-me donat l'oportunitat de que formeu part protagonista de la meua vida.

Ens vegem després del camí