jueves, noviembre 02, 2006

El dia després...

Les eleccions de Catalunya han finalitzat, i varies són les qüestions que caldria reflexionar després dels resultats.
En primer lloc, cal adonar-se de la baixa participació ciutadana de les eleccions: no crec que s'haja degut a la festivitat de Tots els Sants, sinó més bé a que els ciutadans "passen de votar", després del que lluitaren els nostres avis i pares pel dret al vot... Però, com van a anar a votar, si estan cansats de sentir als polítics, als seus programes electorals, prometent "el oro y el moro" i després la realitat és un altra? Com anem a creure en la política, si estem cansats de veure com els senyors polítics es dediquen a estafar, robar... i de veure com es dediquen a atacar-se uns a altres? Serà cert això que diuen que el poder corromp? Al final molts acaben pensant que tots són iguals, i que per tant no val la pena votar, ni a uns ni a altres. La política, al meu entendre, està en la corda fluixa, i la política, a dia d'avui, ho és tot. És política l'educació, és política la llengua, és política l'esport... Els ciutadans volem poder anar a votar amb la certessa que el candidat sobre el que hem depositat el vot, paga la pena, perquè és un tio/a que es desviurà pel poble, pels ciutadans. Serà demanar massa?
I per altra banda, destacar la diversitat de forces polítiques que han obtès escons, concretament 6 partits distins: d'esquerres, de dretes, nacionalistes, republicans... i és o no és bona eixa pluralitat? Doncs jo crec que sí, és important que un parlament tinga moltes veus distintes per tal d'opinar; ja ho diu el refrany: "dos mentes piensan más que una". Així, la pluralitat dels ciutadans està ben representada, perquè siguen o no majoria, tenen dret a tenir una veu al parlament. A València, moltes vegades he sentit a gent dir que no vota als partits minoritaris perquè "total si no ha d'eixir". No és bona la majoria absoluta, ni és bona l'única participació dels dos partits majoritaris. Hem de lluitar per la pluralitat d'opinions, visions...
Com diu un llibre que acabe de llegir-me: la riquesa està en la pluralitat, és el que ens fa únics i irrepetibles, i el que ens ha assegurat la supervivència com a humans.

2 comentarios:

Xavi dijo...

Molt bona reflexió. Però no hi ha que pensar que un és el tot.
Hi han mals metges i no deixem de confiar en ells.
Hi han mals futbolistes i no deixem de animar el nostre equip.
Hi han mals mestres i no deixem de portar als nostres fills als col.legis.
No és bo generalitzar. El dia que un polític robe o insulte sense cap motiu o prometa coses impossibles, pensa que és un mal politic i no el votes. Però confiem més en els nostres polítics, que segur que hi han molts de decents i honrats. Molts més que lladres i mentirosos.

Núria dijo...

És una reflexió sobre el perquè no va la gent a votar. I no està bé que no ho facen, després del que va costar arribar a tenir l'oportunitat de votar.
Està clar, no ho hi ha que generalitzar, sinó no ens fiariem de res.

Maria Vázquez

Esperemos que algún día se te reconozca como mereces.

Suerte niña!! Dios te ama!!