Arribe ara a casa, després d'una intensa velada plena de rises, on hem rememorat molts bons moments viscuts. I és que, no sé que tingué, que ens conquistà a tots. Créixer Junts... quelcom més que un nom, una manera distinta d'entendre la vida, un grup d'amics, un lloc per a madurar com a persona... tots els que hi hem format part sabem tot el què és i serà, doncs sempre es mantindrà viu, encara que sols siga a la nostra memòria.
Cristina, Salva, José, Lorena, Vanessa, Rosa, Clara, Mari Paz, Maria Teresa, Nuria Llodrá, Isabel, Juanan, Sergio, Amanda, Paco, Dani, María Escrivá, Aida, Gemma, Raúl, Gisela, Pilar, Isabel, María Orxillés, Marcos, Adrià, Mari Carmen, Sheila, Laude, Toni, María Morant, Rosa , Almudena, Maria Victoria, Rosa Bermejo, Paula, Laude, Emilia, Juan, Mónica, Maite, Xelo, Sonia, David, Núria... tots aquests formarem part de la gran família que formà Créixer, i tots construïrem d'una o altra manera Créixer.
Avispes, la marxa arrere amb el cotxe d'Isi, l'himalaia, "fem guerra", el xino del pijama, el joc del vampiro, la tirolina... totes aquestes paraules em fan recordar aquells moments, que espere no oblidar mai.
Gràcies a tots els que formareu part de la meua vida i m'ensenyareu a créixer com a persona, i gràcies especialment a Isabel per confiar sempre en mi, i continuar recolzant-me des de la distància.
Sort que encara al Junior, un petit cuartet de Créixer continuem compartir una "vocació": educar als més petits. Dani, Paco i Carlos vos vull molt, i espere continuant poder compartint en vosaltres, per molt de temps, eixe esperit.
2 comentarios:
Estoy d acuerd, cuand ns lo pasams bien ns acordams d todo l k paso cn detalle, xro creo k ls moments serios tambien sn importants, ns enseñan mas cosas k ls moments de caxondeo y x eso ay k recordarlos, y n la lista d gente k as nombrao seguro k sta incompleta xk una persona com tu no la ace solo ese puñao d gente (acuerdat d ciertas personitas d 15 años d gandia)
ese pasado en el que todos formaremos parte algun dia pero todos dejaremos nuestras huellas en la vida de otros...nuria gracias por todos eso momentos de apoyo gracias por haberme escuchado cuando estaba mal por haberme apoyado en todo momento....igual que a mi a todos les abres ayudado de tal manera que habars dejado marca...eso es lo bueno del juniors...conoces a gente.gente como tu y como nosotros,,, un grupo que tu mas que nadie unistes,,,y por eso estamos donde estamos luchando por la educacion de los futuros jefes de centro jeje..xDxD
tres años juntos...e inolvidables o por lo menos para mi
GRACIAS POR TODO!
Cristina!
Publicar un comentario