Ahir vaig arribar a casa després de disfrutar d'una deliciosa paella, i quina fou la meua sorpresa a l'adonar-me'n que estaven fent la primera part del Senyor dels Anells. Aleshores, vaig deixar de banda el què tenia que fer i em vaig seure a vore una de les grans obres de la literatura mundial feta pel·lícula. I és per això, que voldria iniciar la setmana amb una reflexió sobre la película.Frodo, junt a tots els que formen la "compañía del Anillo", responen al mal amb una resposta inesperada, que resultaria per a molts una bogeria: voler destruir les forces del mal anant cap al seu propi centre, sorprenent així al mal que estava convençut de la seua omnipotència, pensant-se que no podrien resistir-se a la tentació (el pecat) del poder de l'anell. Mentre que Sauron sols pot vore l'anell des de el desig de poder. La "compañía del Anillo"ho veu des de la perspectiva de la fidelitat a la seua llibertat. En un sentint més ampli: l'obra de Tolkien reflexiona sobre la història entesa como la recerca d'una meta que uneix els esforços i les esperances d'aconseguir una societat millor.
Muchos de los que viven merecen morir y algunos de los que mueren merecen la vida. ¿Puedes darles la vida? Entonces no te apresures a dispensar la muerte, pues ni el más sabio conoce el fin de los caminos.
Gandalf el Gris
La Comunidad del Anillo
J.R.R Tolkien
1 comentario:
Tienes razon Nuria, el señor de ls anillos ya s d x si 1 wena peli y ncima ns sirve para acrenos pensar sobre l mal k ay n l mundo y k nosotros opodems canviarlo, xero no kerems xk ns podriams marginar k s burlen d nodotros
Publicar un comentario