PERQUE VAL LA PENA SOMNIAR

Les ones del nostre mar baten amb fúria
en un mar que sumergit d’amargura,
com abisme inesgotable de dolçures;
fa de nosaltres una cruel història.
Tota la meua vida l’he pasta somniant
que tu, quelcom dia vinguessis a mi,
com si fos una fantasia, un somni
i amb tu a la platja l’estigués esperant.

Mentre tenia una llàgrima als ulls
em vas deixar i va caure la tarda,
i quan vas marxar, i el sol es posà,
vaig sentir morir al teu rostre els meus ulls.
Oh Déu méu ajuda’m!!,
a llevar dolord’eixa ferida que ell em deixà oberta;
l’amor que és passatjer, i es desperta
dels dies que amb nosaltres vingué l’amor.

Ones gegants bramant en la nostra arena,
per pietat porteu-me junt a vosaltres,
tinc por de quedar amb el dolor asoles
i tenir el cor replet, d’inmensa pena.


® Núria 1998