Camí de Santiago, metàfora de la nostra vida

El camí de Santiago resulta una metàfora de la nostra pròpia vida, i com el "caminem" té molt a veure amb com "caminem a la nostra vida".
Hi han persones que no saben ni perquè el fan, persones indecises en la vida, poc arriescades i que es deixen seguir per la resta. Hi han altres que caminen i el que més els importa és arribar els primers, persones que la seua vida està plena d'ambicionisme. Altres caminen per una superació personal, per posar-se a proba i saber fins quin punt poden soportar les dificultats del camí, dels entrebancs de la seua pròpia vida. Altres caminen per un altre o per una promesa al nostre Senyor.

Gràcies per l'amistad

Déu, tan sabi com sempre, va crear l'amistad, i digué: "l'amistad és com una caixeta de cristall transparent, menudeta on allí guardes dins tots els teus pensaments, idees, estima i amor"

L'amistad, cristall en el que et reflecteixes. Un amic és quelcom cosa que sempre portes, que arreplegues pel Camí, i aguardes a la teua caixeta de cristall per a cuidar-ho amb estima i cura.
A través de la cursa de la vida, i amb intensitats i transcendència distintes, les persones anem trobant persones amb les que tenim coses en comú i en les que creem un vincle de confiança, estima, química...

Companys tenim molts en la vida: companys de treball, de classe... però amics de veritat, d'eixos que duren per a tota la vida, no hi han tants.

L'amistad no ha de ser interessada, sinó empàtica. Els amics m'ha aportat molt a la meua vida, amics no interessats, al costat dels que he aprés, a voler-me més, a escoltar, a estimar, comprende i respectar a l'altre... És per això, que aquest article és per a donar-los les gràcies.

Gràcies a alguns amics, que a pesar de no vore'ns molt, sé que els tinc per al que necessite, igual que em tenen ells a mi: Olivia, Marieta, Marcos, Zuriñe, Pere...

Gràcies a aquells dels que he sigut monitora i als que estime moltíssim: Toni, Paco, Dani, el grup d'Escola...

I en especial, gràcies als meus amics, que dia a dia em demostren la seua estima i em fan confirmar que la vida val la pena, i que s'ha de viure de manera apasionada: Inma, Antonio, Carlos, Sandra, Jorge, Julia, Sira, ...

A tots vos dic, que vos guarde en la meua caixeta de cristall particular, i que contínuament done les gràcies a Déu, per haver-me donat l'oportunitat de que formeu part protagonista de la meua vida.

Ens vegem després del camí

Adéu 25!

El dissabte dic adéu al quart de segle.

Els anys no passes i ja , sinó que a poc a poc van deixant petjades a la nostra personalitat i al camí de la nostra vida. Molta gent, té pànic a complir anys o tenen vergonya de dir l'edat que tenen...

Cada any nou que arriba al nostre conter particular, ve replet d'experiències devida, sigam infants, adolescents, joves o vells. Experiències que ens fan créixer, a cadascun en la seua mesura, i que ens fan millorar cada dia.

Un xiquet ens dona vitalitat, ganes de viure, un vell és model de vida en plenitut, i exemple per als jovens, que comencem la nostra andadura per la vida. Tots som importants, tinguem l'edat que tinguem.

Que complir anys siga alegria, alegria de saber que és un any nou ple de propòsits, il·lusions, i que ve carregat d'experiències: noves persones, nous sentiments... Valorem els anys un poc més.

Així, doncs, ja m'acoste a la treintena i sabeu què? No tinc gens de por de viure.

A-15

Després de trobar-te, aquell dia,

que com qualsevol altre,t’escoltava,

vaig mirar-te, i de sobte el meu cor va batre.

Era com un huracà,

i jo l’alta torre que desafiava el seu poder.

Era admiració, o et començava a voler?

vaig pensar fins quedar-me quieta.

Des d’aquell dia no vaig parar,

un somni, una esperanza, una il·lusió,

mantenien en peu la meua ambició:

que tu et puguessis enamorar.

El meu cor plorava, i plorava

ple d’amargura, i amb un dolor,

que produit per l’amor,

et buscava i no et trobava.

® 2001

Posa un "amant" a la teua vida

Moltes vegades les persones tenim moments de tristesa o estem decaiguts per quelcom motiu que no sabem explicar... I el que ens fa falta realment és tenir un "amant". Si, si, no estic parlant en broma, és una cosa d'allò més seria.

I és que, un amant és allò que ens apasiona, que ocupa el nostre pensament abans de dormir-nos, i és també qui, a vegades, no ens deixa dormir. Allò que ens deixa saber que la nostra vida té sentit.

En ocasions al nostre amant el trobem en el treball, quan és vocacional, en la necessitat de transcendir espiritualment, en l'amistat, en un hobby... En definitiva és alguna cosa que ens posa de "il·lusió" amb la vida i ens allunya del trist destí de durar. Durar es tindre por a viure, és retrasar la posibilitat de viure avui, pensant que ja ho farem demà.

Disfruteu del vostre tros de vida que Déu vos a regalat, el demà no el tenim assegurat a ningú, siguem jovens o vells. Mantin als que estimes a prop teu perquè tal vegada avui siga l'última vegada que els veges, dis-li a l'oit als teus que els estimes, que els necessites, trata'ls bé i no estalvies paraules dient-los que"ho sent", "perdona'm", "gracies" ...
Demostra als teus el que t'importen.

I tu, tens un "amant"a la teua vida?

Poseu-ne un, que segurament sereu més feliços.

El carnet pràctic JA NO es farà a Gandia

Gandia, ciutat de 70.000 habitants, cap de comarca, ciutat Ducal.... com pot ser que s'haja quedat sense els exàmens de conduir? Avui llegia una notícia en el Micro que a partir de l'1 de setembre els examens pràctics tindran lloc en Alzira, la capital de la Ribera; i m'ha quedat petrificada. L'ajuntament de Gandia no cedia els terrenys necessaris a tràfic i la gent que vullga traure's el carnet a partir de JA haurà de fer l'examen a Alzira. Suposant açò, pèrdues de diners per a les autoescoles i cabreig monumental dels joves que estan traguent-se el carnet o que van a traure-se'l.

Alzira està a quasi un hora de Gandia, degut a què la carretera és roïna... i si la gent de Gandia ens hem d'examinar allí, tindrem que fer alguna pràctica in situ, no? No pensen en què la gent treballa i/o estudia, i no pot fer les pràctiques quan vullga, ni pot perdre tant de temps anant fins Alzira i després fent la típica pràctica de 45 minuts allí.

Borja ens ha enviat en el seu comentari una notícia de dies posteriors a la que jo comentava sobre aquest tema, podeu llegir allí que l'Ajuntament a fet n recurs per a què no passe el que comentava abans, menys mal...

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080802/safor/gandia-exige-trafico-sede-20080802.html