Mostrando entradas con la etiqueta Poemes propis. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Poemes propis. Mostrar todas las entradas

lunes, agosto 04, 2008

A-15


Després de trobar-te, aquell dia,
que com qualsevol altre,t’escoltava,
vaig mirar-te, i de sobte el meu cor va batre.
Era com un huracà,
i jo l’alta torre que desafiava el seu poder.
Era admiració, o et començava a voler?
vaig pensar fins quedar-me quieta.
Des d’aquell dia no vaig parar,
un somni, una esperanza, una il·lusió,
mantenien en peu la meua ambició:
que tu et puguessis enamorar.
El meu cor plorava, i plorava
ple d’amargura, i amb un dolor,
que produit per l’amor,
et buscava i no et trobava.
® 2001

jueves, febrero 15, 2007

PERQUE VAL LA PENA SOMNIAR

Les ones del nostre mar baten amb fúria
en un mar que sumergit d’amargura,
com abisme inesgotable de dolçures;
fa de nosaltres una cruel història.
Tota la meua vida l’he pasta somniant
que tu, quelcom dia vinguessis a mi,
com si fos una fantasia, un somni
i amb tu a la platja l’estigués esperant.

Mentre tenia una llàgrima als ulls
em vas deixar i va caure la tarda,
i quan vas marxar, i el sol es posà,
vaig sentir morir al teu rostre els meus ulls.
Oh Déu méu ajuda’m!!,
a llevar dolord’eixa ferida que ell em deixà oberta;
l’amor que és passatjer, i es desperta
dels dies que amb nosaltres vingué l’amor.

Ones gegants bramant en la nostra arena,
per pietat porteu-me junt a vosaltres,
tinc por de quedar amb el dolor asoles
i tenir el cor replet, d’inmensa pena.


® Núria 1998

Maria Vázquez

Esperemos que algún día se te reconozca como mereces.

Suerte niña!! Dios te ama!!