Mare que m'has donat la vida, que has estat al meu costat vorem créixer, que has passat nits en vetla per mi, que has sofrit quan jo estava mal... I ara, jo ja major, encara pateixes, i sents que els teus xiquets hem creiscut, que som persones adultes i que ara les coses són distintes. Mami no et preocupes ara més conscients que mai sabem que TU ets el pilar bàsic de la nostra vida, que sense TU aquesta família no seria el què és. Som el que som gràcies a TU, a la teua dedicació absoluta als teus fills, perquè ningú més que tu te'ls ha criat.
Gràcies a tu he aprés a tenir Fe, a creure en Déu i a anar a l'esglèsia. M'has contagiat la il·lusió per educar, perquè per a mí has sigut la millor mestra que he conegut, una mestra de la vida.
Una iaia jove, que s'ha desvisgut per les seues netes, com si de criar a uns nous fills es tractara. Les teues nines, com dius tú, encara que a voltes facen patir, et volen molt i dia a dia t'ho demostren. I el teu Andrés, perdudament enamorat de tú, compartint problemes i preocupacions, i lluitant per fer de la nostra família una família humild, "guerrera" i on la base siga l'amor fratern.
Mare que m'has fet ser el que sóc, en aquestes linies t'expresse el que moltes vegades no t'he sabut dir en paraules: T'ESTIME.
GRÀCIES mare i recuperat prompte que et necessitem al teu costat marmolant-nos i cuidant-nos, perquè sols tú ho saps fer tan bé.
I al meu pare, que no es fique celós, moltissímes gràcies per dedicar una vida de dur treball per a què avui nosaltres sigum "algo" en la vida. No et molestes quan et dic que ets un pesat, saps que és des de l'estima que et tinc; a més a més, si no ho feres t'ho demanaria perquè és necessari.
