El blog de Núria

CRUZ, CAMINO HACIA LA FELICIDAD

2008-09-15T23:09:00.003+02:00

Cruz gloriosa, escándalo, pero signo de amor supremo, pues no era necesaria. Cristo quiso dar su vida por nosotros, fuese de la manera que fuese. Y sufrió, y cargó en la cruz el peso de todos nuestros pecados: las injusticias del mundo, la opresión... ¿Hay signo de amor más grande que dar la vida por los demás?

Hoy en día, la gente vivimos inmersa en nuestro propio egoismo, en nuestras propias satisfacciones, aunque solo sean pasajeras, y dudo que fuesemos capaces de dar nuestra propia vida por las demás personas, al mismo nivel, que Jesús la dio por nosotros.

Sólo dándonos un poco más a los demás y dejando de pensar sólo en nosotros mismos, podremos llegar a conseguir nuestra verdadera felicidad

La vida són 4 dies

2008-08-29T16:54:00.003+02:00

És cert, la vida són 4 dies com diu el refraner popular, i s'ha de viure amb intensitat, però sense agobis.

El rellotge, un gran invent, però creador de problemes per a molts, que viuen pendents de cada minut, que no els basta en les 24 hores que té el dia, i que les exprimeixen al màxim.

La felicitat no depen de la quantitat de coses que fem cada dia, això és una falàcia, doncs no es pot arribar a tot, hem d'aprendre a donar prioritat a les coses importants. La felicitat personal s'aconsegueix valorant el dia a dia, les petites coses de la vida, que Déu ens regala. S'aconsegueix valorant cada moment que passem amb les persones que són importants a les nostres vides. És important que contagiem als altres la il·lusió per viure, que transmitim la felicitat que suposa despertar cada dia. Visquem pels demés, sense esperar res a canvi.

Oblidem el que diran, no siguem catastrofistes, ni comencem a sofrir per un problema que encara no sabem ni que existeix i no tinguem por.

Açò és disfrutar dels 4 dies que dura la vida. Viure amb intensitat no és aprofitar-nos del del costat per a aconseguir el nostre propi benefici, ni és utilitzar a l'altre per tal de passar-nos-ho bé.

Les persones egoistes no són feliços, és una felicitat maquillada, momentànea, i l'únic que donen és llàstima, estan cegats i no saben vore més enllà de YO, YO, y después YO.

Verge de Núria - 8 Setembre

2008-08-27T16:06:00.004+02:00

Prompte cel·lebraré el meu sant, i m'agradaria compartir en vosaltres la història de la Verge de Núria, que segur que molts no coneixereu.

El santuari de la Verge de Núria, es troba a la Vall de Núria (Girona), a 2.000 metres d'altura del nivell de la mar i accesible amb un trenet de cremallera.

La llegenda diu que cap l'any 700, San Gil, sant d'origen atenentse residí al vall, i va tallar una imatge de la Verge que amagà en una cova al vore's obligat a fugir del vall quan els romans iniciaren una persecució contra els cristians. Junt a la Verge deixà amagada l'olla que utilitzava per a fer el dinar, la creu que tenia per a les seues oracions i la campana amb laque cridava als pastors per a que vingueren a dinar.

A 1072 un peregri de Dalmacia, per revelació divina anà a la vall a buscar la imatge. Va construir una capella i cap al 1079 trobà la imatge, junt a la creu, la campana i l'olla i ho porta a la capella.

Fins als nostres dies ha arribat una curiosa tradició: les dones que volen tenir fills coloquen el seu cap bai de l'olla de San Gil i fan tocar la campana. Cada repic representa un fill que s'espera que la Verge beneisca. Els pastors consideraen a la Verge, patrona de la fertilitat. Des de 1983 és també patrona dels esquiadors catalans.

Camí de Santiago, metàfora de la nostra vida

2008-08-22T12:39:00.000+02:00

El camí de Santiago resulta una metàfora de la nostra pròpia vida, i com el "caminem" té molt a veure amb com "caminem a la nostra vida".
Hi han persones que no saben ni perquè el fan, persones indecises en la vida, poc arriescades i que es deixen seguir per la resta. Hi han altres que caminen i el que més els importa és arribar els primers, persones que la seua vida està plena d'ambicionisme. Altres caminen per una superació personal, per posar-se a proba i saber fins quin punt poden soportar les dificultats del camí, dels entrebancs de la seua pròpia vida. Altres caminen per un altre o per una promesa al nostre Senyor.

Gràcies per l'amistad

2008-08-10T16:18:00.005+02:00

Déu, tan sabi com sempre, va crear l'amistad, i digué: "l'amistad és com una caixeta de cristall transparent, menudeta on allí guardes dins tots els teus pensaments, idees, estima i amor"

L'amistad, cristall en el que et reflecteixes. Un amic és quelcom cosa que sempre portes, que arreplegues pel Camí, i aguardes a la teua caixeta de cristall per a cuidar-ho amb estima i cura.
A través de la cursa de la vida, i amb intensitats i transcendència distintes, les persones anem trobant persones amb les que tenim coses en comú i en les que creem un vincle de confiança, estima, química...

Companys tenim molts en la vida: companys de treball, de classe... però amics de veritat, d'eixos que duren per a tota la vida, no hi han tants.

L'amistad no ha de ser interessada, sinó empàtica. Els amics m'ha aportat molt a la meua vida, amics no interessats, al costat dels que he aprés, a voler-me més, a escoltar, a estimar, comprende i respectar a l'altre... És per això, que aquest article és per a donar-los les gràcies.

Gràcies a alguns amics, que a pesar de no vore'ns molt, sé que els tinc per al que necessite, igual que em tenen ells a mi: Olivia, Marieta, Marcos, Zuriñe, Pere...

Gràcies a aquells dels que he sigut monitora i als que estime moltíssim: Toni, Paco, Dani, el grup d'Escola...

I en especial, gràcies als meus amics, que dia a dia em demostren la seua estima i em fan confirmar que la vida val la pena, i que s'ha de viure de manera apasionada: Inma, Antonio, Carlos, Sandra, Jorge, Julia, Sira, ...

A tots vos dic, que vos guarde en la meua caixeta de cristall particular, i que contínuament done les gràcies a Déu, per haver-me donat l'oportunitat de que formeu part protagonista de la meua vida.

Ens vegem després del camí

Adéu 25!

2008-08-06T17:08:00.004+02:00

El dissabte dic adéu al quart de segle.

Els anys no passes i ja , sinó que a poc a poc van deixant petjades a la nostra personalitat i al camí de la nostra vida. Molta gent, té pànic a complir anys o tenen vergonya de dir l'edat que tenen...

Cada any nou que arriba al nostre conter particular, ve replet d'experiències devida, sigam infants, adolescents, joves o vells. Experiències que ens fan créixer, a cadascun en la seua mesura, i que ens fan millorar cada dia.

Un xiquet ens dona vitalitat, ganes de viure, un vell és model de vida en plenitut, i exemple per als jovens, que comencem la nostra andadura per la vida. Tots som importants, tinguem l'edat que tinguem.

Que complir anys siga alegria, alegria de saber que és un any nou ple de propòsits, il·lusions, i que ve carregat d'experiències: noves persones, nous sentiments... Valorem els anys un poc més.

Així, doncs, ja m'acoste a la treintena i sabeu què? No tinc gens de por de viure.

A-15

2008-08-04T16:37:00.001+02:00

Després de trobar-te, aquell dia,

que com qualsevol altre,t’escoltava,

vaig mirar-te, i de sobte el meu cor va batre.

Era com un huracà,

i jo l’alta torre que desafiava el seu poder.

Era admiració, o et començava a voler?

vaig pensar fins quedar-me quieta.

Des d’aquell dia no vaig parar,

un somni, una esperanza, una il·lusió,

mantenien en peu la meua ambició:

que tu et puguessis enamorar.

El meu cor plorava, i plorava

ple d’amargura, i amb un dolor,

que produit per l’amor,

et buscava i no et trobava.

® 2001

Posa un "amant" a la teua vida

2008-08-01T23:40:00.000+02:00

Moltes vegades les persones tenim moments de tristesa o estem decaiguts per quelcom motiu que no sabem explicar... I el que ens fa falta realment és tenir un "amant". Si, si, no estic parlant en broma, és una cosa d'allò més seria.

I és que, un amant és allò que ens apasiona, que ocupa el nostre pensament abans de dormir-nos, i és també qui, a vegades, no ens deixa dormir. Allò que ens deixa saber que la nostra vida té sentit.

En ocasions al nostre amant el trobem en el treball, quan és vocacional, en la necessitat de transcendir espiritualment, en l'amistat, en un hobby... En definitiva és alguna cosa que ens posa de "il·lusió" amb la vida i ens allunya del trist destí de durar. Durar es tindre por a viure, és retrasar la posibilitat de viure avui, pensant que ja ho farem demà.

Disfruteu del vostre tros de vida que Déu vos a regalat, el demà no el tenim assegurat a ningú, siguem jovens o vells. Mantin als que estimes a prop teu perquè tal vegada avui siga l'última vegada que els veges, dis-li a l'oit als teus que els estimes, que els necessites, trata'ls bé i no estalvies paraules dient-los que"ho sent", "perdona'm", "gracies" ...
Demostra als teus el que t'importen.

I tu, tens un "amant"a la teua vida?

Poseu-ne un, que segurament sereu més feliços.

El carnet pràctic JA NO es farà a Gandia

2008-08-01T18:42:00.006+02:00

Gandia, ciutat de 70.000 habitants, cap de comarca, ciutat Ducal.... com pot ser que s'haja quedat sense els exàmens de conduir? Avui llegia una notícia en el Micro que a partir de l'1 de setembre els examens pràctics tindran lloc en Alzira, la capital de la Ribera; i m'ha quedat petrificada. L'ajuntament de Gandia no cedia els terrenys necessaris a tràfic i la gent que vullga traure's el carnet a partir de JA haurà de fer l'examen a Alzira. Suposant açò, pèrdues de diners per a les autoescoles i cabreig monumental dels joves que estan traguent-se el carnet o que van a traure-se'l.

Alzira està a quasi un hora de Gandia, degut a què la carretera és roïna... i si la gent de Gandia ens hem d'examinar allí, tindrem que fer alguna pràctica in situ, no? No pensen en què la gent treballa i/o estudia, i no pot fer les pràctiques quan vullga, ni pot perdre tant de temps anant fins Alzira i després fent la típica pràctica de 45 minuts allí.

Borja ens ha enviat en el seu comentari una notícia de dies posteriors a la que jo comentava sobre aquest tema, podeu llegir allí que l'Ajuntament a fet n recurs per a què no passe el que comentava abans, menys mal...

http://www.lasprovincias.es/valencia/20080802/safor/gandia-exige-trafico-sede-20080802.html

Preparant-me per al camí de Santiago

2008-07-31T14:12:00.004+02:00

Em queda una semaneta i poc més per iniciar el camí de Santiago, una proposta diocesana per a joves que porta com a lema "Tu el camí, la veritat i la vida" i que ha arrastrat a un grupet de 30-40 joves de diverses parròquies de la nostra diòcesi.

En aquests dies tindré l'oportunitat de fer una pausa a la meua rutina diària, i centrar-me en la meua persona. Serà el moment de reflexionar sobre els proposits per a l'any vinguet i agafar forces per als entrebancs que poden anar sorgint a la meua vida, durant aquest curs.

El dilluns 11 eixirem camí a Villalba on començarem la ruta del camí de Santiago del Nord. Les etapes són les següents:

12 Agosto: Villalba-Baamonde.

13 de agosto: Baamonde-Miraz.

14 de agosto: Miraz-Sobrado dos monxes.

15 de agosto: Sobrado dos monxes-Arzúa

16 de agosto: Arzúa-Pedrouzo.

17 de agosto: Pedrouzo-Monte do Gozo.

18 de agosto: Monte do Gozo. Traslado hacia la Catedral para la celebración de la Misa del Peregrino

A la tornada, contaré quina ha sigut la meua experiència, i vos deixaré les fotografies del recorregut.

Mare sols tenim una

2008-07-30T12:35:00.008+02:00

Mare que m'has donat la vida, que has estat al meu costat vorem créixer, que has passat nits en vetla per mi, que has sofrit quan jo estava mal... I ara, jo ja major, encara pateixes, i sents que els teus xiquets hem creiscut, que som persones adultes i que ara les coses són distintes. Mami no et preocupes ara més conscients que mai sabem que TU ets el pilar bàsic de la nostra vida, que sense TU aquesta família no seria el què és. Som el que som gràcies a TU, a la teua dedicació absoluta als teus fills, perquè ningú més que tu te'ls ha criat.

Gràcies a tu he aprés a tenir Fe, a creure en Déu i a anar a l'esglèsia. M'has contagiat la il·lusió per educar, perquè per a mí has sigut la millor mestra que he conegut, una mestra de la vida.

Una iaia jove, que s'ha desvisgut per les seues netes, com si de criar a uns nous fills es tractara. Les teues nines, com dius tú, encara que a voltes facen patir, et volen molt i dia a dia t'ho demostren. I el teu Andrés, perdudament enamorat de tú, compartint problemes i preocupacions, i lluitant per fer de la nostra família una família humild, "guerrera" i on la base siga l'amor fratern.

Mare que m'has fet ser el que sóc, en aquestes linies t'expresse el que moltes vegades no t'he sabut dir en paraules: T'ESTIME.

GRÀCIES mare i recuperat prompte que et necessitem al teu costat marmolant-nos i cuidant-nos, perquè sols tú ho saps fer tan bé.

I al meu pare, que no es fique celós, moltissímes gràcies per dedicar una vida de dur treball per a què avui nosaltres sigum "algo" en la vida. No et molestes quan et dic que ets un pesat, saps que és des de l'estima que et tinc; a més a més, si no ho feres t'ho demanaria perquè és necessari.

Campament inolvidable...

2008-07-29T13:45:00.002+02:00

Fa uns dies tornàrem del campament d'estiu, que aquest any el Juniors M.D. de la Colegiata ha realitzat, en Utiel. Han sigut 10 dies plens de bons moments que no olvidaré fàcilment.

Indiana Jones i la màquina del temps era el tema elegit per a ambientar el campament, i la búsqueda de l'objecte més important de la història, el nostre objectiu. Mitjançant jocs i vetllades, i amb l'ajuda de Chema Pamundi, els xiquets anaven viatjant a través del temps en diferents èpoques històriques: la Grècia clàssica, la Xina Imperial, Egipte... i conseguint objectes importants: els 10 manaments, l'antorxa olímpica...

Del campament, destacar el comportament dels xiquets que ha sigut espectacular, han sabut involucrar-se, i el més important fer grup, ajudar-se uns als altres.
Gràcies als cuiners perquè s'han involucrat com un juniors més, i han participat de la dinàmica del nostre campament; ens feia falta gent així, i gràcies sobretot pel servei callat que heu prestat.

Menció especial al Grup d'Escola de monitors: després de 3 anys junts, de moltes xarrades i de moltes reflexions, heu comprés el que volia ensenyar-vos: estar al servei dels demés, fer de l'estil de vida de Jesús un estil de vida propi i ser exemple per als demés. Ara, que ja ho sabeu portar a la pràctica, espere que quan comenceu a "treballar" com a monitors juniors, no se vos oblide, que no vos guanye el propi egoisme, ni la influència de la resta de persones, sigueu vosaltres mateixa, esteu per i per als xiquets.
En aquest moment em sent plena perquè de totes eixes llavors que he anat llançant sobre els meus xiquets, moltes han caigut en terra fèrtil i han crescut fermament en el seu interior. Fets com aquest em demostren que en açò de l'evangelització s'ha de tenir molta paciència, i que a la llarga, val la pena vore els resultats.

Juan, Jorge, José, Cris, Nacho, Pepe, Joan, Macarena i Cano gràcies per tot. Ha sigut un plaer formar part de la vostra vida, sobretot en un moment en el què esteu creixent, gràcies pel vostre recolzament quan ho he passat malament, gràcies per aguantar-me i voler-me. No oblideu que encara que ara comença un nou camí al juniors, sempre estaré ahí per a aconsellar-vos i renegar-vos si fa falta, perquè sabeu que ho faig perquè vos estime i vul el millor per a vosaltres. I com sabeu seguim sent grup i formant-nos.

Ojala tots els que es dediquen a açò del temps lliure quelcom dia puguéssin sentir-se tan plens com jo ara.

TOMÁS I RAMÓN

2008-06-11T23:19:00.000+02:00

Si és que aquests xics són molt bons, jaja.

JOC: FRASES DE CINE

2008-06-11T20:45:00.000+02:00

Vos propose un joc, colocaré una frase que correspon a una pel·lícula, i vosaltres deureu buscar de quina pe´l·lícula es tracta. Participeu, i ens riurem. Qui encerte posa la següent frase.

DE moment anem:

CARLOS 1
ANTONIO 2
NÚRIA 1

Ara em toca a mi, que després de molt de buscar he donat en la pel·lícula, la meua frase és: "La vida es un reloj enorme"

Pensava que no serieu capaços d'encertar-la, però la vostra valia és elevada. Antonio, és el teu torn, toca pensar una frase. Deixa-la en un comentari i la posaré ací.

La frase és:

-no le atribullan sentimientos señores ,robby no es mas que una herramienta enormemente fuerte eso si,podria derruir esta casa hasta sus cimientos
-Pero en malas manos no podria convertise en arma mortifera
-No doctor,ni aunque yo fuese un cientifico loco de peliculas terrorificas porque esta construido para ser un factor ajeno al mal

Qui la sap?

TERTULIES EDUCATIVES

2008-06-09T16:11:00.000+02:00

Aquest jutge dona una lliçó magistral sobre EDUCACIÓ.

VAJA POLÍTICS MÉS ENTERATS

2008-06-09T16:05:00.000+02:00

Rosa Díez denuncia que Canal 9 discrimina el castellà. La diputada d'Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) ha intervingut en la sessió de control a l'executiu de Zapatero. Rosa Díez s'ha estrenat en el Congrés amb una pregunta que ha respost la titular d'Administracions Públiques, la ministra Elena Salgado. Segons la líder d'UPiD, el castellà està marginat en les comunitats autònomes en les quals hi ha una altra llengua oficial. Així, ha esmentat el País Basc, Catalunya, les Balears i la Comunitat Valenciana, territoris on hi hauria discriminació lingüística envers els parlants de castellà. En la resposta, Salgado ha explicat que l'executiu socialista treballa per la igualtat i, en cas que existisquen els casos que denunciava la líder d'UPiD, la ministra s'ha compromés a resoldre'ls.
Rosa Díez ha denunciat que al País Basc es valora el coneixement de la llengua basca abans que altres matèries quan es tracta de contractar professionals de la medicina. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, Díez ha denunciat que en la Ràdio Televisió Valenciana no s'emet cap hora en castellà, fet que demostra el coneixement que té la diputada d'UPiD de la realitat de casa nostra.

CONVOCATORIA HUELGA GENERAL

2008-06-08T22:45:00.000+02:00

BASTA YA!!!!!!!!!!!!!!!! ESTOS POLITICOS NOS LLEVAN A LA RUINA, OS IMAGINAIS CUANTAS FAMILIAS DESTROZADAS POR LAS SUBIDAS DE LAS HIPOTECAS??

CUANTA GENTE NO LLEGA A FIN DE MES POR LA SUBIDA DE ALIMENTOS BASICOS!!!!

Y AHORA QUIEREN SUBIR LA LUZ UN 20% PERO QUE ES ESTO???

DEJEMOS YA DE QUEJARNOS Y ACTUEMOS YA DE UNA VEZ!!!!, POR TODO LO QUE HICIERON NUESTROS PADRES, NUESTROS ABUELOS...........

PAREMOS ESTO DE UNA VEZ POR TODAS, SI SUBE TODO COMO ESTÁ SUBIENDO QUE SE EQUIPAREN LOS SUELDOS A LAS SUBIDAS, QUE BAJEN LOS IMPUESTOS...........QUE ME DECIS DE LA GASOLINA????

POR ESTO Y TODO LO QUE SE NOS VIENE PAREMOS EL PAIS, QUE SEA LA PRIMERA VEZ QUE SE CONVOCA UNA HUELGA GENERAL POR INTERNET, QUE ESTE CORREO LLEGUE A LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN,POR TODO LO QUE NOS ESTAN HACIENDO.
HUELGA GENERAL!!!!!!!!!!
MARTES 15 DE JULIO DEL 2.008.

ESTA FECHA DEBE PASAR A LA HISTORIA, PAREMOS EL PAIS, QUE DEJEN DE SANGRARNOS SOLO QUEREMOS VIVIR DIGNAMENTE, TENER UN PISO, TENER UNA FAMILIA Y PODER LLEGAR A FIN DE MES.
MANDA ESTE CORREO A TODOS TUS CONTACTOS Y UNETE PARA REALIZAR LA PRIMERA HUELGA GENERAL NO LO OLVIDES 15 DE JULIO DEL 2008, O LO PARAMOS O LOS POLITICOS NOS ARRUINAN!!!!!!!!!!

ESKOBATOR

2008-06-07T18:44:00.000+02:00

PERQUE VAL LA PENA SOMNIAR

2007-02-15T17:18:00.000+01:00

Les ones del nostre mar baten amb fúria
en un mar que sumergit d’amargura,
com abisme inesgotable de dolçures;
fa de nosaltres una cruel història.
Tota la meua vida l’he pasta somniant
que tu, quelcom dia vinguessis a mi,
com si fos una fantasia, un somni
i amb tu a la platja l’estigués esperant.

Mentre tenia una llàgrima als ulls
em vas deixar i va caure la tarda,
i quan vas marxar, i el sol es posà,
vaig sentir morir al teu rostre els meus ulls.
Oh Déu méu ajuda’m!!,
a llevar dolord’eixa ferida que ell em deixà oberta;
l’amor que és passatjer, i es desperta
dels dies que amb nosaltres vingué l’amor.

Ones gegants bramant en la nostra arena,
per pietat porteu-me junt a vosaltres,
tinc por de quedar amb el dolor asoles
i tenir el cor replet, d’inmensa pena.

® Núria 1998

Siete jóvenes con síndrome de Down denuncian que un pub de Cánovas les impidió la entrada

2007-01-18T19:28:00.000+01:00

El dueño del local dice que el aforo estaba completo y pide disculpas.

Un grupo de jóvenes con síndrome de Down ha denunciado que el pasado viernes sufrieron un lamentable ejemplo de discriminación cuando se les impidió la entrada a un pub de Cánovas. Según consta en la reclamación presentada por la Fundación Asindown, una responsable del local aludió a que eran “personas disminuidas”.
Un pub de la calle Serrano Morales, en la zona de Cánovas de Valencia, negó el pasado viernes la entrada a unos jóvenes con síndrome de Down, según denunciaron ayer fuentes de la Fundación Asindown. Los responsables del local de ocio alegaron cada vez un motivo diferente para impedir el acceso a estos clientes. “Primer nos dijeron que eran menores”, aseguraron desde esta asociación, que desarrolla este tipo de actividades de integración social con un grupo de unos 10 jóvenes una vez al mes. Según su relato, tres de los jóvenes ya habían entrado en el pub-discoteca, cuando se negó el acceso a otros cuatro y a los monitores y responsables de Asindown. Un octavo joven que participaba en la salida nocturna no se encontraba en ese momento en la puerta del establecimiento denunciado. Cuando los integrantes del grupo se mostraron dispuestos a mostrar sus DNI para que se comprobara su mayoría de edad, una mujer que se identificó como “responsable” del pub le sindicó que podrían estar más cómodos en otro local porque eran “personas disminuidas”. Límites al derecho de admisión “Esto no es discriminación, porque a personas en sillas de ruedas sí les dejamos entrar”, agregó. La siguiente versión para justificar la negativa de acceso fue el derecho de admisión. Desde la Fundación Asindown subrayaron que se les negaron los criterios de admisión y que el derecho de admisión no puede ejercerse si con ello se comete un acto de discriminación por razón de raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición personal o social. Acto seguido el pub de Cánovas negó la entrega de una hoja de reclamaciones. Así, según Asindown, fue necesaria la llegada de la Policía Local para poder presentar la reclamación, ya registrada por la Generalitat. Justo en ese momento de los hechos llegó el dueño del local, Cocoloco. Alegó que el aforo estaba completo y que, según la ley, “no podía entrar nadie más”. Ayer insistió en esta versión y manifestó que tampoco se habría permitido la entrada “a ningún otro grupo” de personas. El copropietario del pub aseguró que no quisieron discriminar a nadie y que, a pesar de estar “convencidos de haber hecho lo correcto”, hoy presentarán sus disculpas a Asindown “por si alguien se sintió ofendido.

Informació extreta de la següent pàgina Web:

www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061221/cvalenciana/siete-jovenes-sindrome-down_20061221.html

Qué vos pareix? Sou capaços d'anar a un lloc on cataloguen a la gent pel seu aspecte?

De veritat el propietari pensa que baixarà de categoria el seu local per deixar-los entrar entrar?

ACORDS DE PAU

2007-01-17T16:55:00.000+01:00

En mitg del soroll que ens rodeja, els milers de missatges que es creuen, els spots publicitaris, l’omnipresent mp3 que ens aïlla de la realitat, qui escolta eixa música callada, eixa harmonia silenciosa que ens que rodeja?.
Quan un compositor notable composa una simfonia i després un músic la toca, l’únic que està fent és escoltar-la i fer-la seua, amb sons perceptibles.
És la gran música de la pau i la justícia que cada ser humà portem al nostre interior. Tal vegada en aquest any 2007 siga moment d’afinar el nostre instrument i escoltar primer, en solitari, la nostra simfonia interior.. D’aquesta manera l’escenari de la vida, s’omplirà dels nostres acords de pau, però desgraciadament també del soroll dels missils, de les bombes dels terroristes i el desagradable soroll de l’odi.
Conseguim posar la música de la pau a les nostres vides, i serem capaços d’aconseguir fer menys perceptible el horrible soroll de l’odi del món.

Unes quantes cites:

“La persona humana cor de la pau. Benedicte XVI a la Jornada Mundial de la Pau, 1 de Gener de 2007”

“Si volem un món de pau i justícia, hi ha que posar decididament la inteligència al servei de l’amor. Antoine de Saint Exupery”

“Quan em preguntaren sobre alguna de les armes per tal de contrarestar el poder la bomba atòmica, jo vaig suggerir la millor de totes: la pau. Albert Einstein”

L' equip A

2006-11-23T11:46:00.000+01:00

Com cada matí he agafat el tren per anar a València, encara que avui he hagut de fer-ho més prompte. En arribar a la capital no he agafat el bus, com tinc costum, sinó el metro. La direcció a seguir era totalment oposada a l'habitual. En pujar a la línia groga, la més antiga de la ciutat, una sensació de desconfiança, de respecte m'ha invadit. Al passar per l'estació de Jesús he pogut reviure al meu cap les imatges televisives d'aquell dia, el 3 de Juliol de 2006 és i serà una data pels valencians recordada.

Patraix era la meua parada. El meu destí concret: la sala de la UCI de l'hospital Pesset Aleixandre. Molts dels afectats d'aquella tragèdia colapsaren els hospitals valencians, però ells, a diferència meua, no els visitaven per arreglegar un simple paper.

He tingut una conversa molt interessant en una de les infermeres de l'unitat de cuidats intensius, que m'ha portat a escriure avui ací. Les seues paraules infundien respecte, però sobretot una immensa profesionalitat i un amor pel seu treball, en moltes ocasions, difícil de trobar. Els problemes familiars, les preocupacions que t'agobien, els has de deixar a una banda quan allí entres. No és tasca fàcil. Però sí profundament admirable. Molts són els profesionals que treballen quan els demés tenim festa, molts són els que entreguen la vida pels demés, i que es dediquen a "salvar vides". És per això, que avui vull fer ací un reconeixement a tots els professionals sanitaris que aquell dia de Juliol es movilitzaren, i continuen fent-ho dia a dia.

Aquell dia també una persona lluitava a eixe hospital per tal de salvar vides, una persona que segons l'infermera de l'hospital que avui he visitat, era membre de "l'equip A" de l'UCI, i a la que avui li dedique aquest article: la meua germana.

Cris, gràcies per sacrificar-te i treballar durament per la teua gent, i per altra que, sense conéixer et necessita.

EL PARADÍS EUROPEU

2006-11-12T21:33:00.000+01:00

Molts diuen que la immigració és un gran problema. Tan prompte ens em oblidat que, no fa molts anys, nosaltres també forem immigrants en altres països com França, Argentina? Molts espanyols han sentit a les seues cares la indiferència, el rebuig que suposa portar l’etiqueta d’immigrant.

Milers de joves d’Àfrica somnien amb el “paraís europeu”. Per tal d’abastar-lo saben que es juguen la vida en pateres, però estan disposats a arriscar-ho tot per fugir de la misèria. Doncs, com de mal estaran als seus països d’origen per tal de passar per tot això?

Per a alguns, un somni cumplit. Amb trampes per a la majoria, i sense retorn per a altres.Darrere de totes eixes fotografies i imatges que ens arriben des dels distints mitjans de comunicació de pasteres atestades de rostres negres i àrabs, hi han èssers humans. Èssers humans com nosaltres, èssers humans amb família, necessitats, il·lusions, somnis, fracasos; però en definitiva persones, i no debem oblidar-ho mai.

Que tindrà que vore una cosa en altra...

2006-11-10T12:19:00.000+01:00

"Ser de dretes és ser mala persona" aquest fou el comentari d'una companya de classe ahir. Com és possible que una persona universitaria, de 24 anys, que es suposa que té una cultura... faça una afirmació així? Què pot portar a una persona a dir una cosa així?

Un mestre de la Universitat basa les seues classes en fer monòlegs polítics sobre el que està i no està bé. Ens diu que un mestre ha de ser objectiu a l'aula, però ell no ho és. Ens diu que hi ha que portar als fills a un colegi public, i després ens adonem que ha portat a les filles al Liceo francés. A més a més, quan parla falta al respecte a personatges publics que no són de la seua estima anomenant-los gilipolles, fills de puta... i altres insults.

Estic cansada de sentir a la gent menyspreant als altres per pensar d'una o d'altra manera. Ser distint a un mateix és roïn? Suposa això ser mala persona? Que tindra que vore una cosa en l'altra. Mentre un no siga d'extrems... no hi ha problema, no?

Hem de respectar-nos, hem d'aprendre a valorar que la diversitat d'idees, de maneres de ser... és el que ens enriqueix com a persones. Per què si tothom pensàrem de la mateixa manera no podríem arribar a aprendre la riquesa del món.

Així, que des de la meua humild opinió demane comprenssió respecte cap als individus, siguin de la condició que siguen: de dretes, d'esquerres, mussulmans, catòlics, ortodoxos, negres, blancs... Serà així com aconseguirem un món més just i més pacífic.

El dia després...

2006-11-02T10:24:00.000+01:00

Les eleccions de Catalunya han finalitzat, i varies són les qüestions que caldria reflexionar després dels resultats.

En primer lloc, cal adonar-se de la baixa participació ciutadana de les eleccions: no crec que s'haja degut a la festivitat de Tots els Sants, sinó més bé a que els ciutadans "passen de votar", després del que lluitaren els nostres avis i pares pel dret al vot... Però, com van a anar a votar, si estan cansats de sentir als polítics, als seus programes electorals, prometent "el oro y el moro" i després la realitat és un altra? Com anem a creure en la política, si estem cansats de veure com els senyors polítics es dediquen a estafar, robar... i de veure com es dediquen a atacar-se uns a altres? Serà cert això que diuen que el poder corromp? Al final molts acaben pensant que tots són iguals, i que per tant no val la pena votar, ni a uns ni a altres. La política, al meu entendre, està en la corda fluixa, i la política, a dia d'avui, ho és tot. És política l'educació, és política la llengua, és política l'esport... Els ciutadans volem poder anar a votar amb la certessa que el candidat sobre el que hem depositat el vot, paga la pena, perquè és un tio/a que es desviurà pel poble, pels ciutadans. Serà demanar massa?

I per altra banda, destacar la diversitat de forces polítiques que han obtès escons, concretament 6 partits distins: d'esquerres, de dretes, nacionalistes, republicans... i és o no és bona eixa pluralitat? Doncs jo crec que sí, és important que un parlament tinga moltes veus distintes per tal d'opinar; ja ho diu el refrany: "dos mentes piensan más que una". Així, la pluralitat dels ciutadans està ben representada, perquè siguen o no majoria, tenen dret a tenir una veu al parlament. A València, moltes vegades he sentit a gent dir que no vota als partits minoritaris perquè "total si no ha d'eixir". No és bona la majoria absoluta, ni és bona l'única participació dels dos partits majoritaris. Hem de lluitar per la pluralitat d'opinions, visions...

Com diu un llibre que acabe de llegir-me: la riquesa està en la pluralitat, és el que ens fa únics i irrepetibles, i el que ens ha assegurat la supervivència com a humans.

Monòleg Buenafuente

2006-11-01T11:08:00.000+01:00

El verano pasado mi hijo Alejandro, cumplió 4 años, y, cuando sopló las velas, mi mujer y yo le dijimos:

- Cariño, pide un deseo. A ver, ¿qué has pedido?

Y el niño nos mira así, todo ilusionado, y nos dice:

- Una play station o un hermanito.

Y mi mujer y yo nos miramos. y dijimos: joder, la playstation son ochenta mil."Así que fuimos a por la parejita. Si lo llego a saber, va ella sola. Hay que ver lo rápido que se queda embarazada una novia, y lo que cuesta dejar embarazada a tu mujer. ¡Es verdad!. ¡Tu llevas un mes saliendo con una hica, estás parado, le caes mal a sus padres, no te quitas el condón ni para ducharte. Y la dejas embarazada a la primera! Ahora, como vayáis a por el niño. Es mas fácil sacarla de España de tanto empujar, que dejarla embarazada..! Eso si, os ponéis los dos muy melosos: Velitas, incienso, música de saxofón. porque piensas:“Vamos a hacerlo con mucho cariño para que sea fruto del amor”.

Después de seis meses sin que se quede embarazada dices:

- "A ver si va a ser mejor que sea fruto de un polvo".Sí, porque pasa como con el fútbol. Jugar bonito le gusta a todo el mundo, pero lo que cuenta es meter gol. Así que vais a consultar al ginecólogo y el tío te dice:

-Esto es normal. Tenéis que insistir más.

Total, que te receta los polvos como si fueran Frenadol:

-Tres al día cada 6 horas.

Cuando llevas dos meses a este ritmo, te quieres morir. Lo peor es la semana de ovulación.. Porque, por lo visto en esos días sube la temperatura. y eso aumenta la fertilidad. Así que mi mujer está todo el día con el termómetro. Y claro, de repente, estás en medio de una reunión y suena el teléfono:

-Cariño, me ha subido. Vente corriendo. Tiene que ser ahora mismo.

Y a ver como se lo explicas a tu jefe:

-Mire, me tengo que ir.., es que a mi mujer le ha subido la temperatura.

-¿y no puede atenderla un médico?

-Hombre. es que preferiría que el niño fuera mío.Y llegas a casa y te la encuentras ya desnuda y preparada.,que dices:"jo, yo así no puedo! Esto es como comer pipas peladas.!".Y es que ella no piensa en otra cosa. ¡Coño, que parece un tío! Y yo me siento como una máquina. Vamos, que cuando terminamos me dan ganas de decirle: "Su espermatozoide, gracias!.Y, encima, todo el mundo te da consejos:

- Hacedlo en la postura del misionero, con luna llena; que ella se ponga un cojín debajo y que después de hacerlo se pegue media hora tumbada con los pies en alto. Joder! ¡La pobre! Es la primera vez que soy yo el que tiene que decirle a ella:

-"¡Aguanta, aguanta un poco más!"Al final, cuando vimos que no había forma, volvimos al médico, y va y me dice: -Bueno, pues, lo mejor va a ser que se haga un análisis de semen, porque puede que tenga usted pocos espermatozoides. Qué tú piensas:

"¡Coño, seis meses.. a seis polvos diarios..! ¡lo que me extraña es que me quede alguno!".

Y el médico:

- Aunque también podría tratarse de astenospermia. Lo que se conoce como... "Espermatozoides vagos". Y mi mujer:

-¡Buah.! ¡Pues va a ser eso.! Porque se pasa el día tocándose los huevos.Y el otro:

-Usted no se preocupe, que si es eso, podemos extraerlos e implantarlos en el óvulo.¡Si hombre.! Una cosa es que sean vagos. y otra ponerles taxi para recorrer doce centímetros.!Y el médico:

- Es que ésto es muy difícil.Tenga en cuenta que de millones de espermatozoides sólo puede ganar uno. ¡Mira, como en Gran hermano! El caso es que tienes que hacerte el análisis. Te meten en una habitación con un vasito y un montón de revistas porno. Y tú te sientas allí, a ver si se anima.Pero estás mirando un montón de fotos de tías en pelotas y lo único que piensas es:- “¡Huy!, fíjate ésta...con las caderas tan estrechas va a tener problemas en el parto,¿eh?... ¡Huy!, esta otra..con toda la silicona que se ha metido... ¡a ver como amamanta al niño!"Y encima, mi mujer desde fuera:

-Cariño! ¿Has terminado ya?¡En casa no aguantas tanto! Total, que al final, con mucha buena voluntad consigues llenar el vasito.Pero luego te pasas toda la semana jodido mientras esperas los resultados. Lo peor de todo es que empiezas a dudar de que el niño que ya tienes sea tuyo. Miras al niño y piensas: "Sí, de acuerdo, Alejandrito es clavado a mí, pero yo tengo una cara muy corriente".Y te acuerdas de esa insistencia de tu mujer en ponerle Alejandro.¿Qué pasa, que Santi no es bonito? Y ya para colmo es cuando llega tu suegra y le dice:

-¡Ay, que niño tan listo.! ¿A quién habrá salido?Qué ahí ya dices:

- ¡Coño, es verdad.! ¡A ver si tampoco va a ser de mi mujer!Pero de pronto reaccionas:

- ¡Joder, me estoy emparanoiando! ¡Alejandro es mío!Hay que tener en cuenta que, en aquel tiempo, dejarla embarazada era más fácil:Yo estaba en paro, mis suegros me odiaban, me ponía condón.¡Coño, lo teníamos todo a favor! Al final nos dieron los resultados y por lo visto, no me pasa nada. Lo que tengo es estrés. Así que le he comprado al niño la Playstation; a ver si jugando me relajo un poco.

La comunitat de l'anell

2006-10-30T23:00:00.000+01:00

Ahir vaig arribar a casa després de disfrutar d'una deliciosa paella, i quina fou la meua sorpresa a l'adonar-me'n que estaven fent la primera part del Senyor dels Anells. Aleshores, vaig deixar de banda el què tenia que fer i em vaig seure a vore una de les grans obres de la literatura mundial feta pel·lícula. I és per això, que voldria iniciar la setmana amb una reflexió sobre la película.

Frodo, junt a tots els que formen la "compañía del Anillo", responen al mal amb una resposta inesperada, que resultaria per a molts una bogeria: voler destruir les forces del mal anant cap al seu propi centre, sorprenent així al mal que estava convençut de la seua omnipotència, pensant-se que no podrien resistir-se a la tentació (el pecat) del poder de l'anell. Mentre que Sauron sols pot vore l'anell des de el desig de poder. La "compañía del Anillo"ho veu des de la perspectiva de la fidelitat a la seua llibertat. En un sentint més ampli: l'obra de Tolkien reflexiona sobre la història entesa como la recerca d'una meta que uneix els esforços i les esperances d'aconseguir una societat millor.

Muchos de los que viven merecen morir y algunos de los que mueren merecen la vida. ¿Puedes darles la vida? Entonces no te apresures a dispensar la muerte, pues ni el más sabio conoce el fin de los caminos.

Gandalf el Gris

La Comunidad del Anillo

J.R.R Tolkien

Homer Simpson un vago pluriempleado

2006-10-30T15:06:00.000+01:00

Pese a su imagen asociada a la cerveza y a ver la televisión tumbado en el sofá, el dibujo animado de los Simpson, que viene a ser una caricatura de la sociedad media norteamericana, es el personaje de televisión que más oficios ha desempañado. Según la enciclopedia en Internet, Wikipedia, el protagonista de los Simpson (Antena 3) ha trabajado en 127 profesiones (impresionante no creeis?). El dibujo animado creado por Matt Groening, a pesar de ser trabajador fijo de la central nuclear de Springfield ha desempeñado profesiones como misionero, astronauta de la NASA o asistente personal de Alec Baldwin.

Rememorant el passat

2006-10-28T00:59:00.000+02:00

Arribe ara a casa, després d'una intensa velada plena de rises, on hem rememorat molts bons moments viscuts. I és que, no sé que tingué, que ens conquistà a tots. Créixer Junts... quelcom més que un nom, una manera distinta d'entendre la vida, un grup d'amics, un lloc per a madurar com a persona... tots els que hi hem format part sabem tot el què és i serà, doncs sempre es mantindrà viu, encara que sols siga a la nostra memòria.

Cristina, Salva, José, Lorena, Vanessa, Rosa, Clara, Mari Paz, Maria Teresa, Nuria Llodrá, Isabel, Juanan, Sergio, Amanda, Paco, Dani, María Escrivá, Aida, Gemma, Raúl, Gisela, Pilar, Isabel, María Orxillés, Marcos, Adrià, Mari Carmen, Sheila, Laude, Toni, María Morant, Rosa , Almudena, Maria Victoria, Rosa Bermejo, Paula, Laude, Emilia, Juan, Mónica, Maite, Xelo, Sonia, David, Núria... tots aquests formarem part de la gran família que formà Créixer, i tots construïrem d'una o altra manera Créixer.

Avispes, la marxa arrere amb el cotxe d'Isi, l'himalaia, "fem guerra", el xino del pijama, el joc del vampiro, la tirolina... totes aquestes paraules em fan recordar aquells moments, que espere no oblidar mai.

Gràcies a tots els que formareu part de la meua vida i m'ensenyareu a créixer com a persona, i gràcies especialment a Isabel per confiar sempre en mi, i continuar recolzant-me des de la distància.

Sort que encara al Junior, un petit cuartet de Créixer continuem compartir una "vocació": educar als més petits. Dani, Paco i Carlos vos vull molt, i espere continuant poder compartint en vosaltres, per molt de temps, eixe esperit.

Estrena de l'última pel·lícula de Martin Scorsese

2006-10-27T12:30:00.000+02:00

INFILTRADOS

Director: Martin Scorsese
Guion: William Monahan
Reparto: Leonardo DiCaprio, Matt Damon, Jack Nicholson, Mark Wahlberg, Martin Sheen, Ray Winstone, Vera Farmiga, Alec Baldwin, Anthony Anderson
Fecha de Estreno: Viernes, 27 de Octubre de 2006

Sinopsis: La acción sucede en el sur de Boston, donde el Departamento de Policía Estatal de Massachussets lucha una guerra sin cuartel para desmantelar un círculo de crimen altamente organizado. La clave de todo, es acabar con el poderoso jefe mafioso Frank Costello desde dentro de su propia organización. Billy Costigan es un joven policía novato, que se crió en el sur de Boston, y es a él a quien eligen para infiltrarse en el grupo mafioso. Mientras Billy trabaja tratando de ganarse la confianza de Frank Costello, otro joven policía, Colin Sullivan, rápidamente va escalando rangos policiales, hasta que alcanza un puesto en la Unidad de Investigaciones Especiales, un pequeño grupo de oficiales de élite, cuya misión es terminar con Costello. Lo que sus jefes no saben es que Colin trabaja doblemente para Costello, manteniendole informado de todo cuanto sucede en la policía. La doble vida que lleva cada uno de estos hombres, los consume: los planes y contra planes, encontrar la información que buscan y mantener la fachada. Pero inevitablemente, llega un momento en que cada grupo, el de la policía y el de los criminales, se da cuenta que tiene un soplón entre ellos. Entonces tanto Billy como Colin se encuentran en una situación de constante peligro: en cualquier momento podrían llegar a ser descubiertos por el enemigo. Cada uno por su lado debe encontrar a tiempo al soplón que se infiltró en su grupo, pues es la única manera de salvarse a sí mismo.

Fito arriva a València

2006-10-26T16:51:00.000+02:00

Era d'esperar que el gran Adolfito alias Fito, arribarà a València amb el seu últim treball "Por la boca vive el pez" encara que aquesta vegada no aniren al seu concert a la sala República sinó que a La Fonteta de San Lluís. Pareix que poc a poc el excantant de Platero va conquerint els cors de la gent, i clar ha de fer els seus concerts a recintes on capia més penya.
Vos recomane tant el disc, com el concert que serà el 24 de Novembre al Cap i Casal.

Monólogo: Cuando nos enamoramos...

2006-10-26T16:16:00.000+02:00

Encara que sé que no es el mateix sentir-lo que llegirlo ací vos deixe un monòleg molt gracios que parla d'allò que, a molts de nosaltres ens haurà passat: Enamorar-nos

Buenas noches. Quiero hablarles del amor, porque viniendo para acá me he encontrado a un amigo que se ha enamorado locamente, y está imbécil perdido.

Esto me ha hecho plantearme algunas cosas: ¿Ustedes no creen que debería existir una baja laboral por enamoramiento? ¿Acaso no te dan la baja cuando tienes depresión o cuando tienes estrés? Pues yo creo que si tú vas al médico y le enseñas un folio en el que has escrito cien veces "quiero a Marisa, quiero a Marisa, quiero a Marisa", está claro que estás enfermo y así no se puede trabajar.

Cuando estás enamorado no es sólo que te comportas como un idiota. Es que además piensas que eres especial, que las cosas que haces no las hace nadie más en el mundo. Aunque en realidad lo que haces es repetir las mismas tonterías que hacen todos los enamorados.

Por ejemplo: el teléfono se convierte en el centro de tu vida, lo descuelgas cada cinco minutos para comprobar que hay línea. ¿Pero qué te crees? ¿Que te van a cortar la línea justo en el momento en el que te tiene que llamar ella? Hombre, los de Telefónica tienen mala leche, pero no tanto.

Cuando por fin te llama te da un vuelco el corazón y te dispones a tener una conversación muy profunda:

- ¿Qué haces?
- Nada.

Y así, dos horas de conversación profunda y otras dos para colgar:

- Bueno, pues cuelga.
- No, cuelga tú.
- Tú primero.
- No, tú.
- Contamos tres y colgamos los dos a la vez.
- Uno, dos y tres.
Y si cuelga ella, te quedas jodido y piensas que tú la quieres más. Y la vuelves a llamar:

- Oye, me has colgado.
- ¿Pero no has dicho que contáramos hasta tres?
- Sí, pero no tan rápido.

Todo cambia cuando estás enamorado. Tu escala de valores varía radicalmente. Por ejemplo, antes, el domingo se lo dedicabas al fútbol. Ahora te vas a comer con ella y la sobremesa se prolonga. Tú la miras, ella te mira, la coges de la mano, las seis de la tarde. Pero, por mucho que la quieras, eres un hombre. Y hay un momento en el no puedes más y te levantas: "Voy al servicio. No te vayas ¿eh?"

Y en cuanto no te vea , agarras al camarero y le dices "¿Eh, como va el Madrid tío?" Y con eso te quedas, porque cuando llegas al coche no puedes poner Carrusel Deportivo. No señor, estás enamorado. Hay que poner musiquita romántica. Una cinta que te has grabado especialmente para esa noche y que en un alarde de originalidad le has puesto el título de "Lentas".

Por cierto, el coche es uno de los sitios donde más se nota lo tonto que te has vuelto con esto del amor, porque por primera vez, en lugar de desear que se ponga en verde, quieres que cambien a rojo para darle un beso: "Uy rojo, muá".

Tampoco te importa que te piten cuando se pone verde, porque te sientes superior. Le haces una sonrisita a tu pareja y sigues. Y no te queda más remedio que volverte fino. Cuando estás enamorado practicas mucho el conocido deporte de aguantarte los pedos. ¡Pedos delante de ella ni uno! Ni en el cuarto de baño, ni en la cama, ni en ningún sitio. Y en cuanto bajas a la calle y te diriges al coche. "Brrrrrr". Vas a propulsión.

Cuando estás enamorado te comportas como un imbécil ya desde el primer momento en que la ves. Por ejemplo, si te enamoras de una chica en la biblioteca, en seguida se pone en marcha el juego de las miraditas...

Lees una línea, y la miras, pasas la página, y la miras, buscas un pañuelo, y la miras, te suenas los mocos y la miras... Y a veces, sencillamente la miras... Y es que no te atreves a acercarte... Te puedes tirar meses buscando esa frase que hará que ella caiga rendida a tus pies. Un día, por fin, la encuentras...: "Me acercaré y le diré...: Perdona ¿Te importaría no ser tan guapa, es que no puedo concentrarme en el libro". Entonces te levantas, vas hacia ella... pero cuando te acercas sólo eres capaz de decir: "¿Me dejas un boli? Es que se me ha gastado". Si te enamoras de una chica de fuera al separaros prometéis escribiros; y ella ya lo creo que te escribe. ¡Cartas de diez folios!... Pero te cuenta cosas de su vida en Ourense que a ti no te interesan para nada...

"Hola Paco, estoy en Ourense, está lloviendo... Acabo de llegar de clase de inglés, y estoy más aburrida... aunque el profesor es muy majo, es canadiense y lleva gafas" ¿Y a mi qué? Y de repente te pone: "Paco, tengo que dejar de escribir porque llegó mi madre" Y en la línea de abajo "Ya he vuelto, como te iba diciendo, lleva gafas..." Pues vale...

Sin embargo, nosotros cuando escribimos una carta vamos al grano: "Hola Petra: estoy caliente. Atentamente Gabino". Y ya está.
En fin, que me voy a pedir la baja porque he visto a una chica en la tercera fila y creo que estoy empezando a enfermar. Buenas noches.

La verdad sobre Mac Donals...

2006-10-26T16:11:00.000+02:00

En los años 80 London Greenpeace en conjunto con otras organizaciones decidieron organizar el dia de protesta. El 16 de octubre es el dia internacional contra McDonals, este es tambien el día Internaciona del Alimento decretado por la ONU. Justamente por ese motivo se eligio ese día. McDonal's destina mucho dinero para combatir esta campaña e iniciar procesos judiciales contra personas y/u organizaciones. A continuación damos el por que del boikot y las acciones contra McDonal's.

Hambre
Mientras muchas personas mueren de hambre en el mundo, en el "Tercer Mundo" se utiliza mucha superficie para la ganaderia y para el cultivo de alimentos destinado al ganado destinado a los paises ricos. 145 millones de toneladas de granos (por año) son utilizados para la alimentacion del ganado, dan como resultado solamente 21 millones de toneladas de carne.

Destrucción de la Tierra.
Gran parte de las selvas del planeta es destruida por multinacionales. McDonal's ha afirmado que la mayor parte de la carne utilizada en sus productos proviene de lugares que antes eran selvas. Asi estas multinacionales obligan a los productores locales en agrandar sus fincas y destruir mas bosques. El tema es el siguente : se talan miles de arboles para utilizar ese espacio para sembrar comida para el ganado, se talan los arboles, se incendia el lugar, se limpia y se siembra el campo, lo que sucede que esta tierra puede ser utilizada como mucho por cinco años ya que de por si no es apta para ese tipo de cultivos y a medida que se cultiva va perdiendo todos los minerales y se vuelve esteril. McDonal's es el consumidor mas grande del mundo en lo que a carne se refiere. EL gas metano, producido por abono excesivo de las tierras, es uno de los mayores responsables del efecto invernadero. Cada año McDonal's (como muchas otras) utiliza miles de toneladas de material de empaque (en muchos casos no son biodegradables) innecesario, lo que significa millones de toneladas de basura.

Destrucción de la salud.
McDonal's presenta su comida como saludable, pero en realidad contiene mucha grasa, azúcar, sal y no contiene ni fibras ni vitaminas. Este tipo de alimentación puede ampliar los riesgos de contraer enfermedades circulatorias, cáncer, diabetes y otras más. Los alimentos de McDonal's contienen muchos aditivos químicos, los cuales además de provocar enfermedades pueden provocar la hiperactividad en los niños. En 1991 McDonal's fue responsable, en Inglaterra, de cientos de intoxicaciones.

Maltrato de animales.
McDonal's necesita gran cantidad de carne, para eso se cría a los animales en condiciones extremas. Los animales no tienen espacio para moverse, los mantienen despiertos las 24 h. del día, y se los alimenta con hormonas. Esto hace que el animal engorde mucho más rápido de lo normal. La muerte de estos animales se realiza de las formas más atroces.

El trato con sus trabajadores.

Los empleados de McDonal's reciben un salario muy bajo. No se pagan horas extras. La presión de trabajo es muy grande y el personal muy poco. Tiene un grado alto de accidentes en el lugar de trabajo. Muchos de los empleados de McDonal's son personas con muy pocas posibilidades de conseguir otros trabajos. Además el personal cambia constantemente, una de las razones por la que no se puede organizar un sindicato. Aquellos empleados afiliados a un sindicato son despedidos por cualquier excusa ya que Mcdonal's no quiere saber nada de sindicatos.

El conte de la setmana...

2006-10-23T19:30:00.000+02:00

¿COMO ES TU CORAZON?

Un día un hombre joven se situó en el centro de un poblado y proclamo que él poseía el corazón mas hermoso de toda la comarca.Una gran multitud se congrego a su alrededor y todos admiraron y confirmaron que su corazón era perfecto, pues no se observaban en el ni máculas ni rasguños.Si, coincidieron todos que era el corazón más hermoso que hubieran visto. Al verse admirado el joven sé sintió más orgulloso aun, y con mayor fervor aseguro poseer el corazón mas hermoso de todo el vasto lugar.De pronto un anciano se acerco y dijo: ¿Porqué dices eso, si tu corazón no es tan hermoso como el mío?Sorprendidos, la multitud y el joven miraron el corazón del viejo y vieron que, si bien latía vigorosamente, este estaba cubierto de cicatrices y hasta había zonas donde faltaban trozos y estos habían sido reemplazados por otros que no correspondían, pues se veían bordes y aristas irregulares en su derredor.Es mas, había lugares con huecos, donde faltaban trozos profundos. La mirada de la gente se sobrecogió - ¿como puede el decir que su corazón es mas hermoso?, pensaron... El joven contempló el corazón del anciano y al ver su estado desgarbado, se echó a reír. "Debes estar bromeando", dijo. "Comparar tu corazón con el mío... El mío es perfecto. En cambio el tuyo es un conjunto de cicatrices y dolor." "Es cierto," dijo el anciano, "tu corazón luce perfecto, pero yo jamás me involucraría contigo... Mira, cada cicatriz representa una persona a la cual entregué todo mi amor. Arranqué trozos de mí corazón para entregárselos a cada uno de aquellos que he amado. Muchos a su vez, me han obsequiado un trozo del suyo, que he colocado en el lugar que quedó abierto. Como las piezas no eran iguales, quedaron los bordes por los cuales me alegro, porque al poseerlos me recuerdan el amor que hemos compartido.""Hubo oportunidades, en las cuales entregué un trozo de mi corazón a alguien, pero esa persona no me ofreció un poco del suyo a cambio. De ahí quedaron los huecos - dar amor es arriesgar, pero a pesar del dolor que esas heridas me producen al haber quedado abiertas, me recuerdan que los sigo amando y alimentan la esperanza, que algún día tal vez regresen y llenen el vacío que han dejado en mi corazón." "Comprendes ahora lo que es verdaderamente hermoso?".El joven permaneció en silencio, lagrimas corrían por sus mejillas. Se acercó al anciano, arrancó un trozo de su hermoso y joven corazón y se lo ofreció.El anciano lo recibió y lo colocó en su corazón, luego a su vez arrancó un trozo del suyo ya viejo y maltrecho y con el tapó la herida abierta del joven.La pieza se amoldo, pero no a la perfección. Al no haber sido idénticos los trozos, se notaban los bordes.El joven miró su corazón que ya no era perfecto, pero lucía mucho mas hermoso que antes, porque el amor del anciano fluía en su interior.

Y tu corazón... ¿cómo es?